Punt final

A Punt final s’hi recull el món vital i ideològic de l’autor. Els vint-i-set poemes que el formen  han estat escrits amb un patró estilístic semblant: versos lliures que s’encadenen els uns als altres mitjançant el recurs de la juxtaposició, un recurs que és omnipresent de manera absoluta. Les línies gràfiques dels versos es corresponen quasi mil·limètricament als períodes sintàctics. Cada vers és en bona mesura una frase dotada de sentit autònom i complet. El lector de la poesia contemporània freqüentment té la necessitat d’arriscar-se a recompondre la lògica comunicativa del poema, talment com ha de fer l’infant que si vol veure amb certesa la imatge ha d’ajustar les peces del trencaclosques. I què hi podem trobar, a Punt final, si ajuntam les peces? Una bona part d’aquelles idees-força, sempre enèrgiques i sinceres; el desencís davant un temps històric recent que no ha estat talment com el poeta l’hauria desitjat; la terra que expulsa els fills que amb més apassionadament havien lluitat per fer-la lliure i justa.