Papallones de dilluns

“Jo tinc un desig etern de fugida / i un arrap de mort en les entranyes / que deserten migdies i coloms, / un grapat de mots coent-se en el forn / de les hores fosques, i la fel nua“. Segons Josep Lluís Abad i Bueno, Papallones de dilluns és un llibre escrit des de la foscor, des de la presència absent: com gaudir de la visió d’una papallona que s’escapa de la mirada. Però l’enamorada no vol perdre la fe, s’agafa al pàbul vacil·lant de la il·lusió. Perdre-la és morir en vida. No podem abandonar la lluita de les emocions: encara que massa amagada al poemari, el lector atent trobarà una flama petita, ni que siga entre rufagades, que farà adonar-nos-en de l’esperança. Papallones de dilluns va guanyar el Premi Bernat Vidal i Tomàs 1996