Joan Pons Marquès (Sóller, 1894 - Palma, 1971). Historiador, biògraf, crític literari, poeta i arxiver de professió, fou un dels principals intel·lectuals mallorquins del segle XX a les Illes Balears. Com a escriptor formà part de la segona promoció de l'Escola Mallorquina. Exercí el seu mestratge sobre la dreta catalanista des de la presidència de la Societat Arqueològica Lul·liana (1937-1971), entitat que es pot dir que salvà de la desaparició durant la dictadura franquista; des de l'Associació per la Cultura de Mallorca (1930-1931), sobretot com a articulista i editorialista de la seva revista La Nostra Terra i de la seva publicació anual, que ell mateix dirigí, Almanac de les Lletres; i des de la premsa local (Sóller, Correo de Mallorca), on publicà articles i poemes. Cal destacar els seus articles sobre normativització i normalització lingüística, considerats magistrals, publicats a La Nostra Terra. D'ideologia liberal de centredreta i federalista, intervingué en l'elaboració de l'Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears (1931), promoguda per l'Associació per la Cultura de Mallorca. Entre 1975 i 1977 es publicaren les seves obres completes, a cura de Miquel Batllori i Munné i Joan Baptista Bertran.
