Noms personals de l’Edat Mitjana

Enric Bagué i Garriga (Barcelona, 1900-1987). Es llicencià en Dret i en Filosofia i Lletres a la universitat de Barcelona i fou deixeble de Ferran Valls i Taberner i de Francesc Martorell als "Estudis Universitaris Catalans". Exercí l'ensenyament a la Universitat Autònoma i a l'Institut-Escola de Barcelona fins al 1939. Des del 1942 fou professor d'Història de l'Art i de la Cultura al Conservatori Superior de Música de la mateixa ciutat. S' especialitzà com a historiador medievalista i publicà molts de llibres. Obres sobre història de Catalunya: La dona i la cortesia a la societat medieval (1947), Alfons el Benigne (1959), Pere el Catòlic (1960). Obres d'Història general: La Alta Edad Media (1953), La Baja Edad Media (1956), Pequeña historia de la humanidad medieval (1953). Llibres de text per a l'ensenyança de la Història: Història (primeres lectures) (1936) i Ars, Historia del Arte y de la Cultura (1956), en col·laboració amb Jaume Vicens Vives; Obres sobre Història Universal: Viatge per la Història (1968), i dos volums de la col·lecció "Avui sabreu" ((1969-1970). S'ha acreditat també com a erudit editor crític de textos historiogràfics catalans: Llegendes de la història de Catalunya (1937), Feyts d'armes de Catalunya del pseudo-Boades (1929-1945) i Recort de Gabriel Turell (1950). I Noms personals de l'edat mitjana (Raixa 104, Ed. Moll, ) en què mostra un caire nou de la seva capacitat de treball: la d'estudiós de l'antroponímia referida concretament als noms de fonts de la Catalunya medieval.