Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, Mallorca, 9 de setembre de 1945) és un poeta, historiador i narrador. Mestre de professió, la seva obra poètica arranca de la seva identitat illenca, per a construir un discurs sobre l'ésser humà contemporani. Ha conreat la narrativa, amb novel·les tan reconegudes com Les llunes i els calàpets (1994), L'illa dels dòlmens (2007), Els miralls negres (2013) o La ciutat de ningú (2016). Igualment, ha destacat a la poesia amb obres com Racó de n'Aulet (1986), A l'alba lila dels alocs (1988), Els colors i el zodíac (1990), Cap de cantó (2004), El jardí de les delícies (2005), A cops de ferro i àlgebra (2005) o Allà on crema l'herba (2008). Totes les seves obres estan escrites en català, s'han traduït, a l'alemany, l'anglès, al castellà, al francès, al gallec, a l'hindi, al neerlandès, al romanès i al rus. El 2018 el seu poble natal, Santanyí, convoca un premi de narrativa amb el nom de l'escriptor.