Description
El títol Les illes oblidades, referit a les Balears, té, en el nostre temps, un fort ressò d’ironia. Avui que a tot el món hi ha massa gent que es recorda d’aquestes illes, i que per tot arreu les invadeixen, sembla impossible que, en uns anys dels quals encara queden testimonis vivents, mereixessin el nom d’oblidades. Pensem, però, que en temps més recent es publicava un llibre famós que, referint-se a Mallorca, es titulava L’illa de la calma; ¿i què en queda, avui, d’aquella calma?
Una cosa porta a l’altra: hi havia calma perquè estàvem dins l’oblit. El món ens ha conegut; ens ha visitat; i ara ja ens ha invadit. Aquesta invasió pacífica, en l’aspecte material -i fins i tot en certs aspectes culturals- deu haver estat beneficiosa; però en altres aspectes ens haurà fet més mal que bé. S’han perdut virtuts i qualitats, notes característiques del nostre poble, que no es recobraran mai més. Han desaparegut unes formes de vida ben nostres, i la fesomia urbana i fins i tot la rural ha sofert un capgirament lamentable.
Per això té un valor documental i sentimental important l’obra de Gaston Vuillier, que recull i manifesta gràficament les seves impressions sobre les Balears devers l’any 1890. Tots els qui anyoren les coses típiques d’aquestes Roquetes mediterrànies i tots els qui s’agraden de l’anècdota curiosa, veuran amb gust les pàgines tan suggestives, sovint superficials i fantasioses, però sempre ben il·lustrades, d’aquest llibre del gran dibuixant perpinyanès.
