Les barques de la boira

Els poemes de Les barques de la boira estan habitats per comparses d’espectres que no fan més que difondre incitacions a la vida. Pels seus versos, que sovint parlen de natures mortes, matèries tendents a la descomposició i paisatges bromosos i de perfil inconcret, s’hi desplega la descripció d’un món moral que, a la vegada, és ben material i concret. I les presències tutelars que l’autor hi convoca (Damià Huguet, Blai Bonet, Wallace Stevens, Salvatore Quasimodo…) defineixen l’àmbit de maniobra d’una escriptura que cerca la màxima precisió sense renunciar a una capacitat de suggestió fascinadora. Un llibre-poema que sovint sembla escrit a propòsit d’un altre món només per trobar alguna veritat sobre aquest. Premi Ciutat de Palma Joan Alcover 2010