Description
Nat a Barcelona l’any 1924, ENRIC JARDÍ realitza una fecunda labor crítica i investigadora dins sectors diversos de la cultura, que el col·loca, avui, en el primer rengle dels nostres assagistes. Doctor en Dret per la Universitat de Barcelona, és autor de nombrosos estudis jurídics, un dels quals -La responsabilitat civil derivada de l’acte il·lícit-obtingué, el 1967, el Premi ‘Duran i Bas’ de l’Institut d’Estudis Catalans. A part dels seus treballs de caràcter professional, Enric Jardí s’ha especialitzat en el estudis històrics, biogràfics i sobre temes d’art. La seva bibliografia en aquestes matèries és abundosa i comprèn alguns títols fonamentals, com són: Nonell i altres assaigs (1958), Antoni Puigblanch, els precedents de la Renaixença (1960), Eugeni d’Ors, obra i vida (1967), EI doctor Robert i el seu temps (1969), Història de ‘Els Quatre Gats’ (1972), etc. Ha preparat i prologat les edicions fetes per ‘Antologia Catalana’ de El Nou Prometeu encadenat d’Eugeni d’Ors i La lluita per la cultura de Josep Pijoan, i ha dirigit L’art català contemporani (1972), on figuren, a més, col·laboracions seves. Té en curs de publicació un estudi sobre Les doctrines de Prat de la Riba, premiat el 1970 per l’Institut d’Estudis Catalans. HISTÒRIA DE LES ARTS PLÀSTIQUES A CATALUNYA EN EL DARRER SEGLE, l’assaig amb el qual Enric Jardí ha guanyat el PREMI RAIXA en la seva primera convocatòria, és un reeixit treball de síntesi, molt orientador, en el qual es posen ben de manifest els profunds coneixements de l’autor en aquesta matèria.