La música de les constel·lacions

A La música de les constel·lacions, Rafel Crespí conta la història de n’Eulàlia, una dona amb una vida condicionada per les contradiccions i les paradoxes, i fragmentada entre tres ciutats (Barcelona, Boston i Palma) i dos homes: en Marcel, un científic tan prestigiós i admirat com emocionalment fred, incapaç de la més mínima efusió sentimental, i pare de la filla de n’Eulàlia; i en Blai, un home afectuós però que carrega amb el pes de més d’un secret de família, com sabrem a través de la seva pròpia mare, l’altra veu que ens parla en aquesta novel·la. Amb un llenguatge acurat i riquíssim, que poua directament de la parla viva de la Mallorca del segle XX, Rafel Crespí executa un brillant exercici de construcció narrativa i psicològica. Minuciosament ordida com un mosaic que es va completant a ulls del lector de la mà de les dues dones que la narren en primera persona, aquesta història ens endinsa en les perplexitats de l’ànima humana a partir de les vicissituds d?en Blai i del seu pare, el vell Horaci, que quedaren lligades per sempre més a quinze pams de corda de ca la Sollerica. Però sobretot, de les de la mateixa Eulàlia, la petxina amb ànima de tauró, com la va descriure en certa ocasió un metge amic de la família. A la fi de la seva narració, n’Eulàlia descobrirà que l’esdevenidor no és gratuït ni atzarós, que la música de les constel·lacions no neix per casualitat, alguna mà divina les fa anar compassades. Potser que la seva vida no hagi estat, en realitat, altra cosa més que una conspiració?