La frontera dels dies

La voluntat de dir és ferma a La Frontera dels dies amb una presentació tipogràfica molt poc usual: tots els poemes són escrits amb majúscules. Sembla un cop d’atenció al lector, una petició de respecte: cal llegir lentament , això de la poesia. Vessa Àlex, diu Àngel Terrón, una ràbia continguda per la degradació del món en el qual va nèixer, oposa el món de la natura al de la ciutat dels homes inclements, estableix una relació difícil entre l’enyor del passat i la decepció del present. Amb una preocupació social evident, una vindicació de l’home humil i la seva intimitat convulsa contra els estereotips d’una cultura de masses ensucrada de mentida.