La distribució de la sal

Els poemes de La distribució de la sal paren atenció al submón de les manifestacions presumptament secundàries de la vida, aquelles que sovint deixem que ens passin desapercebudes: fruites macades, insectes morts i altres insectes que trafeguegen incansables, els renous de fons, els filtres nocturns de la llum, les branques dels arbres, la brutícia dels carrers, els cotxes abandonats a qualsevol indret de la perifèria urbana. Metonímies que poden remetre’ns a la urgència de l’instint vital, o als primers indicis d’un procés de consumpció que resta inadvertit fins que no és massa tard. Apel·lant a la millor tradició de l’expressionisme i de les avantguardes dites històriques, Joan Carles González Pujalte ha bastit a La distribució de la sal un discurs poètic tan radical com madur, tan rotund com matisat, que accedeix a la fondària a través d’una forta tensió conceptual. Poema a poema, González Pujalte va dibuixant un gran bodegó d’elements en aparença dispersos i residuals, però que finalment configuren una imatge en alta definició de l’existència humana, i d’allò que té de torbador o d’incomprensible. Premi de poesia Vila de Lloseta 2006