La disputa de l’ase

Anselm Turmeda és una de les figures més interessants de la nostra literatura medieval. Franciscà convers a l’islamisme, es va establir a Tunis, on va arribar a ocupar càrrecs importants. La seva ambigüitat religiosa, prou enigmàtica, li va permetre escriure en català obres que, tot i l’anticlericalisme que a vegades traspuen, se situen dins la més pura ortodòxia catòlica, i, al mateix temps, escriure en àrab violentes invectives contra el catolicisme. Aquesta ambigüitat o doble joc ha arribat a fer d’ell un clàssic d’ambdues literatures: la catalana i l’àrab. En tot cas, allò que no es pot negar a Turmeda és un do satíric i una agilitat expressiva molt considerables. En el Llibre dels bons amonestaments trobarà el lector el famós elogi dels diners, tan divulgat, i, a la disputa de l’ase, un seguit de contarelles dignes del millor i del més divertit Boccaccio.