La carn que cruix

Bernat Nadal Nicolau (Manacor, 1950), poeta mallorquí. De formació autodidacta, s'inicià en la poesia amb l'estímul de Miquel Àngel Riera i de Blai Bonet, dels quals va ser amic i deixeble des dels divuit anys fins a la mort dels dos mestres. Es va donar a conèixer amb La desintegració del desig (1971). Poc després publicà uns poemes a l'antologia Poesia 72 (1972). També és autor de: Elegies a la injusta manera de representar lliurement el paper de la comèdia (1971), Contribucions especials (1975), Gai saber (1978), Estrúmbol (1978), Teorema del somni (1983), Memòria fòssil (2005) i El Vestit Vermell (2008). Va ser corresponsal del Diari de Baleares publicant-hi les seves cròniques sobre llengua catalana i ha fet múltiples col·laboracions a la premsa de Manacor i també a la illenca, darrerament de temes literaris o relacionats amb la cultura. La major part de la seva obra s'inscriu en el gènere de la poesia, que generalment aborda el tema amorós i l'anàlisi del jo del poeta, amb un llenguatge directe, que sobretot cerca la comunicació. L'ésser humà, la vida, la mort, la cultura, el territori i el sentiment de pàtria conformen el bessó de la seva obra.