Història personal

I si avui gos a encendre allò que mai
no he donat a ningú, la melangia
o els somnis trists de la raó que em manca
engendraran vells monstres amb el rostre
de repugnant Narcís en el mirall
del llac, on els blancs cignes li capolen
el coll amb els seus becs, i es veu infant
al fons de les polides pedres verdes.
Si trob la veu i el to i paraules meves,
us diré tot allò que ja no importa:
la meva veritat: una mentida
que heu d’aprendre a desfer, lletra per lletra.

Història personal (1979).