He vist el futur en 4D

Als poemes en prosa que configuren He vist el futur en 4D, la veu del poeta s’adreça a un interlocutor ben concret: Blai, el seu fill encara en gestació. Les 4D del títol són les d’una ecografia en tres dimensions i temps real, que permet observar el fetus en moviment: aquesta visió és el punt d’arrencada d’una serena i bella meditació sobre l’existència humana i els seus avatars, sobre l’amor, la solitud i la bellesa, sobre l’art i la literatura, sobre els ideals vençuts i la possibilitat de la redempció. Els poemes són construïts amb un llenguatge precís i despullat de retoricismes, però per això mateix enormement ric i suggerent, i amb una destresa incontestable en el ritme i la cadència de cada frase. Amb He vist el futur en 4D, David Caño ens fa avinent una poesia vivificadora, madurada amb esment i saviesa, i també una sentida i commovedora invitació a la vida. Premi de poesia Vila de Lloseta 2009