Description
Aquest llibre de Gabriel Janer Manila, una de les seves millors novel·les, va esser publicat per primera vegada el 1972 en una edició que per diverses circumstàncies va obtenir molt poca difusió. Així i tot, va cridar l’atenció dels crítics, dels quals destacam els següents judicis:
Han plogut panteres ens ofereix l’anàlisi d’una ‘revolta’ de joventut, la tipificació de la qual esdevé aquí una de les qüestions més interessants del relat. Josep-Arnau, el protagonista, és un rebel integral que refusa amb violència el món dels seus pares i els esforços d’aquests per integrar-lo a un projecte de vida burgesa. Han plogut panteres és una novel·la extraordinàriament ben escrita, amb un ritme vibrant i amb uns relleus imaginatius infreqüents.
Joan Anton BENACH (Oriflama)
Un parricidi que va més enllà de la seva significació immediata, que destrueix tot el contingut que representa el ‘pare’. Aquesta novella, possiblement la millor d’aquesta etapa de Janer, replanteja i fixa definitivament les intencions de l’autor.
Guillem-Jordi GRAELLS (Serra d’Or)
La primera vegada que vaig sentir aquest títol vaig quedar meravellada i sorpresa. Vaig pensar que darrera hi havia d’haver, per força, una novella interessant i em va mancar temps per començar a llegir-la.
Maria-Antònia OLIVER (Perlas y Cuevas)
Aquesta narració provoca continuades suggerències i associacions que van més enllà d’allò que està escrit. El lector se sent inscrit dins una realitat ambivalent: la que intueix i la que ha d’imaginar. Han plogut panteres crec que és l’esforç imaginatiu més considerable dins la nostra postguerra.
Gregori MIR (Tele-Exprés)
No quiero dejar pasar la ocasión de subrayar la calidad de una prosa exuberante, barroca, vehículo de un relato en primera persona -salpicado por pequeñas historias magistrales como la del Aleix o la de los Gamundí- que describe, en tonos realistas o esperpénticos, la tragedia íntima de un joven que se ahoga.
Andrés FERRET (Diario de Mallorca)
No en vano el título ha sido pedido en préstamo a una de las consignas o gritos de combate de la sublevación estudiantil de mayo del 68. El protagonista es ahora un estudiante mallorquín que corre en Barcelona la aventura de la libertad y la protesta, convertido en una ‘pantera capaç d’envestir amb les ungles ben esmolades’. En realidad, sólo cambian las circunstancias: la esencia se mantiene en todo su estallido de virulencia y desdén. El relato de un parricidio se convierte en un alegato de satisfaccción, venganza y sarcasmo.
Miquel DOLÇ (La Vanguardia)