Description
Abans del moment en què el vaig conèixer personalment, Jaume Santandreu, des de feia algun temps venia essent, per a mi, un punt de referencia atraient que exhibia un implacable moviment d?avenç cap a la mitificació. En aquell punt, hi confluïa l?aire seductor del sacerdot que, després d?haver viscut, a América, una singular experiencia evangelitzadora, començava a espargir, aquí, a casa nostra, uns aires nous d?entendre i viure el torcebraç amb la religió. També uns inicis de prestigi com a poeta més enllà del que hauria pogut preveure: ara mateix, Jaume Santandreu és una de les persones de tot el món a les que me sent més vitalment vinculat.
Poc temps després vaig saber que la seva personalitat literària no es limitava a la vessant de poeta: de viu en viu, als tombants de la seva etapa americana, havia anat donant forma, en la llengua que allí era obligat utilitzar, a una voluminosa novel·la on inventariava i reflectia bona part de les emocions guanyades al nou continent.
El llibre, per la qüestió idiomática, semblà quedar una mica desatès per part del seu autor. Amb el temps, es va anar produint, de manera lenta però implacable, la configuració del seu prestigi com a poeta i narrador de valor i color absolutament singulars. Des de la meva condició d?espectador atent i apassionat, dins tot aquell cos literari que configurava la seva obra vibrant, a mi m?hi mancava el fragment, ben significatiu i de to no recuperat en cap altre dels seus llibres, que constituïa aquella novel·la que romania escrita en castellà. Vaig pensar que fóra bo per a la nostra cultura i per a ell com a escriptor, recuperar tot aquell material i el vaig animar a reescriure el llibre en català. No me resultà fácil aconseguir que es posàs a la tasca. Però a la vista dels resultats aquesta excel·lent novel·la, El denari del profeta, pens que no me puc penedir gens d?haver-me posat, excepcionalment, una mica pesat amb Jaume Santandreu, amic, escriptor. Miquel Ángel Riera