D’una terra blava

Carles Duarte i Montserrat (Barcelona, 16 de setembre de 1959) és un poeta, lingüista i polític català, germà de l'historiador Àngel Duarte Montserrat.
Com a escriptor, ha estat inclòs al volum IV de l'Antologia de poetes catalans dels professors Martí de Riquer, Giuseppe Grilli i Giuseppe Sansone, a l'antologia Non à la guerre, publicada a França amb el poeta Lionel Ray com a responsable literari, i a l'Antología de la poesía catalana actual publicada a Buenos Aires per Alberto José Miyara; a Paraula encesa, antologia de poesia catalana dels últims cents anys, a cura de Pere Ballart i Jordi Julià, a Trentaquattro poeti catalani per il XXI secolo, d'Emilio Coco, a l'antologia Poeti spagnoli contemporanei, també a cura d'Emilio Coco, i a 20 del XX. Poetas catalanes, publicat l'any 2013 per Jordi Virallonga a Monterrey (Mèxic). Ha participat en el Festival Internacional de Poesia de Barcelona (1998) i ha fet lectures de poemes a Catalunya, Reykjavik, Melbourne, París, Bordeus, Buenos Aires, Rosario, Roma, Verona, l'Alguer, Neptú (Romania), Madrid, Múrcia, Saragossa,... Ha prologat i presentat llibres de diversos autors.
Poesia
Autodefineix el seu estil com "una poesia que cerca la respiració d'una música nua, tendeix al ritme clar del que és essencial, a la depuració expressiva. S'hi fan presents d'una manera constant el paisatge i les referències culturals del Mediterrani. I té com a temes centrals la tendresa (la pell, el desig, el coneixement per mitjà del tacte,...), el somni (com a motor de l'existència, com a lectura subjectiva i personal del que succeeix, com a territori on la creativitat es mou amb més llibertat,...) i l'oblit (com a extinció del record, com a horitzó incessant que devora tot el que existeix,...)"