Diari d’un pintor a Mallorca

Aquest és el diari frenètic, inconnex, febril i naïf d’un adolescent a la recerca de la pulsió vital que demanaven els anys trenta. La identitat del seu autor és un misteri sense resoldre: probablement amagat rere un pseudònim, Francis Caron era un jove estranger que, just després d’haver cursat els seus estudis de pintura, s’instal·la a El Terreno, just en un moment en què el barri començà a convertir-se en una petita colònia d’artistes, turistes i bohemis que segellarien la natura cosmopolita d’un racó de Palma on hom podia jugar a no ser ningú i somiar poder fer-ho tot en l’anonimat. Més que un recull d’impressions, Diari d’un pintor a Mallorca és un Bildungsroman entorn de l’aprenentatge artístic i sensual, en què la figura femenina adquireix un pes fonamental. Passejant amb una llibreta i llapis, Caron retrata una ciutat canviant que ens capbussa en els inicis d’aquell món modern que semblava bategar a ritme de jazz, art i gin-fizz.