Corbs afamegats

«L’obra més real que ha produït la literatura fabricada a Mallorca de la Guerra Civil ençà», afirmava l’escriptor Baltasar Porcel. Considerada com a un dels secrets més ben guardats de la narrativa illenca dels anys setanta, Corbs Afamegats (1972) dibuixa un quadre de realisme poètic, psicologia punyent i dolorosa aspror en el que descriu el desenvolupament desmesurat de l’activitat turística a finals de la dècada dels seixanta. Corbs afamegats, Premi Ciutat de Palma 1970, fila un magma narratiu en el que el personatge principal, mallorquí de procedència humil i rural, comença una relació amb una dona d’Albacete, treballadora de temporada en un hotel d’un nucli turístic. El resultat és un relat de descarnada brutalitat en el que es reflecteix de forma fidel la conjuntura d’una Mallorca en la que tres mons –el dels immigrants, els turistes i uns nadius caricaturitzats com a éssers mesquins i insolidaris– es confronten en un escenari caòtic i canviant. Reeditada amb un nou pròleg introductori a càrrec de Nicolau Dolç, aquesta és una obra essencial per a comprendre, des de la ficció, les dimensions d’un canvi social, econòmic i cultural en el que ja no era possible la tornada enrere.