Description
Et mira amb cara ingènua, amb una ingenuïtat d’aquelles que desarmen. Sembla que no hagi trencat mai cap plat. Et porta, dolça, cap a la carpa central del circ. I, com qui no fa res, s’arrisca al salt mortal sense xarxa a sota. És així, és així. No té por, es passeja per la corda dels funambulistes amb la tranquil·litat de qui bada, entre botigues, un dissabte de primavera pel cor de la gran ciutat (la seva darrera descoberta). Periodista, va col·laborar en un llibre-homenatge, col·lectiu, a Josep M. Huertas, empresonat per fidelitat a l’ofici. I va treballar molt temps a la revista «Cuadernos de Pedagogía». Més tard, al consell-departament literari de Laia, a «Papers de Joventut», a l’INEF, on era responsable d’una digníssima revista d’esports…, fins que trenca els esquemes dels que la coneixíem i se’ns fa novel·lista. Vaig ser jurat d’un premi prestigiós, el «Ciutat de Palma», on la vam deixar finalista, a molt pocs punts d’un guanyador conegut i il·lustre. Qui m’havia de dir aleshores que sota aquella ‘M. Morell’ s’hi amagués una ‘Sussi’, amiga de gossos, desmanegada i quotidiana, argument permanent a favor de la felicitat? La novel·la, a més, resulta del tot tensa, amorosa, carregada de propostes eròtiques, de fidelitats contra les normes i d’infidelitats als codis, abocada a la mort, embrutidora i embellidora, epifànica.
IGNASI RIERA (1988)