Absolc el temps

«Escriure una autobiografia, encara que sigui en forma de fragments o d’un curt vers, és també per mi, com per tants altres, un suplici, una tortura. De mi, si alguna cosa pot interessar, aquí i ara, són els meus escrits. Tot i que, ja en el primer poema del llibre Blaus, em plantejo aquest interrogant sense resposta: Qui llegirà aquesta farsa d’una història personal? Els meus paisatges, la meva convivència d’aigües, les emocions i la meva obsessió pel fluir del temps, de l’aigua o de la vida, reflecteixen l’atracció ambigua entre el sentiment de finitud i l’intent de recuperació de la meva memòria, de fer-ne un present de les emocions passades. De retrobar el goig.Els escrits, els trossos d’instants que obstinadament recullo, són la meva autobiografia fragmentada i apòcrifa.» Zoraida Burgos.