Gabriel Tomàs Alemany (Andratx, 1940). Deixà l’escola als onze anys per a treballar de mosso i caixista a la Impremta Calafell del poble. Als quinze anys començà a treballar a restaurants i hotels, tasca que alternà com a corresponsal de Diario de Mallorca i Ràdio Popular. Guanyà el Premi Ciutat de Palma de 1970 amb la seva primera novel·la, "Corbs afamegats". El 1971, el seu relat “L’home dels platerets” obtingué el Premi de Narració Joan Ballester, a Campos. Finalista del Premi Víctor Català (1972) amb el recull de contes Enmig de la vila, publicà la seva segona –i darrera– novel·la el 1977, "Clam del desgavell i l’enyorança", poc temps abans de desaparèixer per complet del panorama literari.