Jaume Santandreu Sureda, (Manacor, 1938). és capellà i escriptor. Actualment és el gestor de Can Gazà, un centre autogestionat format per exclosos socials malalts de distint grau com a conseqüència de les seves addiccions. En la vessant d'escriptor destaquen els poemaris: Dos pams d’home, premi Ciutat de Manacor 1970; Nu, 1972; Coratge d’un mot, premi Andreu Roig, 1974; Els negres ajuden a fer fosca, 1978; Inventari de la nit, 1980; En nom del pare, 1983; Nissaga de sen, 1985; El cos de l’estimera, 1989; Tristesa amant, 1995; Els passos dels marginats, 1999; Espases d’avui al cor de la Pietat, 2004 i Estopa encesa, 2005. En prosa destaquen: Camí de coix, premi Ciutat de Palma de Novel·la, 1979; Mamil·la, encara, premi Andròmina 1984; Encís de minyonia, Premi Miquel Àngel Riera 1996; Contes malignes, 2001, (en castellà Prosas malditas, 2004); Mortuus Dei, premi Alexandre Ballester 2002; Catedral amb armaris, premi Terenci Moix 2004, (en castellà Armarios en la catedral; Negrada, 2006); i Llobacarda. Confessions d’un capellà terrol, 2010. El 2005 publicà la peça teatral La segona Mort.