Vuillier, Gaston (Perpinyà 1845 — Gimel-les-Cascades 1915) Escriptor de viatges i dibuixant.
El seu llibre més conegut és Les Îles oubliées (1893) dedicat a les Balears, Còrsega i Sardenya. Els gravats que acompanyen el text (alguns basats en fotografies preses per l’arxiduc Lluís Salvador) són considerats extraordinaris, tant en termes artístics com documentals.
Va escriure dos llibres més de viatge, La Sicile i La Tunisie (1896), i altres sobre temes històrics i socials: La danse (1898) i Plaisirs et jeux (1900). Vuillier va ser molt prolífic com a il·lustrador de llibres d’altres autors, com per exemple Voyage en Arabie (1882), Du Tonkin aux Indes (1898), L’Ecosse (1898) i les dues obres mestres de Mérimée Carmen (1911) i Colomba (1913). L’última dècada de la seua vida va escriure dos volums de poesia religiosa, Aspirations religieuses (1905) i Devant le tabernacle (1906).