Les rondalles més serverines

Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda (Santacirga, Manacor, 2 de febrer de 1862 – Palma, 8 de gener de 1932). Escriptor mallorquí, eclesiàstic, lingüista, folklorista, arquitecte i periodista. Per la seva tasca a favor de la llengua catalana, se'l coneix com l'«apòstol de la llengua».

Les principals obres d'Antoni M. Alcover són el Diccionari català-valencià-balear, l' Aplec de rondalles mallorquines d'en Jordi des Racó i la direcció i finançament de l’Edició de les Obres de Ramon Llull.

L’acompliment del projecte lexicogràfic del diccionari el dugué a recórrer tots els territoris de parla catalana (1900-1928) per obtenir-ne la informació necessària i alhora per desenvolupar una altra recerca lingüística única en el marc de les llengües romàniques: La flexió verbal en els dialectes catalans.

Ramon Ballester Vives (Son Servera, 1934-Palma, 2023) era Missioner dels Sagrats Cors. Va ingressar al noviciat el 19 de febrer de 1959 i va professar a la Congregació de Missioners dels SS.CC. a l'any següent. Els vots perpetus els va emetre l'1 de maig de 1964. Va rebre l'ordenació sacerdotal a l'agost de l'any 1965. Posteriorment va ser destinat a la casa de Sant Cels de Roma, des d'on va cursar Teologia de l'Espiritualitat, a l'Institut homònim de la Pontifícia Universitat Gregoriana, on va obtenir el títol de Llicenciat, i va presentar una tesina sobre la diocesaneïtat de la Congregació. Al llarg de la seva vida es va dedicar a la formació dels joves. El trobem -en els seus començaments- com a preceptor al Seminari Menor de La Real (1970-1971) i seguidament com a professor del Centre d’Estudis de Teologia de Mallorca. Entre els anys 1971-1974 exerceix de Mestre de Novicis en 2 destinacions molt diferents: a Espanya ho fa a La Real i Sant Honorat ia la República Dominicana va ser Mestre de Novicis a la Comunitat de Santiago. De nou a Europa va ser nomenat membre de la Vicaria Episcopal per a la Vida Religiosa i Ins. Seculars de la Diòcesi de Mallorca. També va ser Vicari de la Parròquia d'Algaida i va sobresortir a la caritat, treballant a les residències de 'Caritas' ia l'equip de Marginats 'La Sapiencia'. Entre els sexennis XII i XIII va formar part del Consell General com a Conseller (1975-1981) i Vicari del Superior General (1981-1987). El 1977 és enviat a Lluc amb el càrrec de Prior, retornant a Palma a finals de 1984. A l'any següent va ser nomenat Superior de La Real. Una altra tasca a què va dedicar temps van ser les predicacions extraparroquials: Exercicis Espirituals i Retirs. Donada la seva afició a la literatura i poesia, fou un home sensible a la bellesa ia la cultura popular. Ja abans de ser ordenat prevere, va produir alguns treballs per a Vinculum, va col·laborar amb el P. Cristóbal Veny i el seu company de curs, Guillem Celià. També va ajudar laics i laiques a la tornada de la revista Lluc a l'ús de la llengua catalana, no sense comptar amb l'hostilitat de l'Estat Espanyol, aleshores dominat pel franquisme. Quan va ser prior de Lluc, el 1978 va fundar el butlletí trimestral Comunicació Lluc, que ha finit amb la devolució del Santuari a l'administració directa del bisbat de Mallorca, el 2019. Els seus volums, que cobreixen 41 anys, són imprescindibles per teixir la història de la religiositat cristiana popular de Mallorca i fins i tot de la cultura en general. La celebració del Centenari de la Coronació pontifícia de la imatge bruna de la Mare de Déu de Lluc (1884-1984) va impactar el poble de Mallorca, i fins i tot el de les illes germanes d'Eivissa i Menorca.