Thomas-Simon Gueullette, (París, 1683 - Charenton, 1766), és un dramaturg francès, narrador de contes, advocat, estudiós i home de lletres. Advocat al Châtelet de Paris, aleshores substitut del fiscal del rei, Gueullette és bibliòfil i col·leccionista que va recollir nombrosos armaris i diaris de la seva època. Les seves nombroses obres sobre el teatre italià, conservades en manuscrit, van servir de base perquè els germans Parfaict escriguessin la seva imponent història del vell Teatre italià. Gueullette és conegut sobretot per la publicació de nombrosos contes d’una forma divertida i agradable: les tardes bretones, nous contes de fades (1712); les mil i quart d’hora, contes tàrtars (1715); les meravelloses Aventures de la Fum-Hoam del Mandarí, contes xinesos ( 1723); les Sultanes de Guzarate, contes mogols (1732); Les mil i una hores, contes peruans (1733). Gueullette és l’autor de més de seixanta obres de teatre. Va tenir un nombre bastant important d’obres de teatre en el Teatre Italià, algunes de les quals van tenir èxit: La vida és un somni el 1717, del qual fou el traductor, Arlequin-Plutó (1719); el suposat Tresor, en tres actes (s. d.); l’Horoscop completat (1727), etc.