Premi Bernat Vidal i Tomàs 1990, Cita a la riba és un poemari que sens dubte -com diu Damià Pons i Pons en el seu pròleg- «per la seva perfecció formal i per la densitat i riquesa de les imatges i les vivències que s’hi expressen és mereixedor d’una lectura reposada i atenta». Una obra notable que pot esser considerada un altre homenatge més a la zona més noble de ciutat, escollida també per Rosselló-Pòrcel per a iniciar-hi la seva famosa Auca; un homenatge que és el fruit de la feina típicament mitificadora; un intent d’aixecar i deixar ben establert un nou/vell mite, de fet atemporal -local i a la vegada universal-; un locus amoenus com cap altre, fronterer de ciutat amb la gran teulada de les aigües de la badia, bullent de lluentons argentats, tal i com s’hi referí el poeta Bartomeu Fiol.