Joan Veny i Clar (Campos, 1932). Es va doctorar en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona (1956), tot ampliant estudis de filologia a Lovaina i Poitiers. És catedràtic d'Institut (1960) en situació d'excedència, membre numerari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (1978) i catedràtic de Dialectologia Catalana de la Universitat de Barcelona (1983), on des de 1954 ha impartit cursos de lingüística diacrònica. Actualment és President de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. A més de la tesi sobre Paralelismos léxicos en los dialectos catalanes, és autor dels llibres Estudis de geolingüística catalana, Introducció a la dialectologia catalana, Mots d'ahir i mots d'avui, Dialectologia filològica, Onomàstica i dialectologia, Escriptura i oralitat a Mallorca, així com de més d'un centenar d'articles de dialectologia, geolingüística, etimologia (especialment ictionímica), història de la llengua, estratigrafia lingüística, edició de textos, onomàstica, contacte de llengües, etc. Ha polaritzat la seva investigació en la variació dialectal i figura com el principal impulsor de l'Atles lingüístic del Domini Català, del qual ha elaborat la base de dades prèvia a la seva publicació. Coordina el programa sectorial Variació i canvi lingüístic. Scripta i projecció dialectal (PB 96-0238) i és el responsable de la secció catalana del Léxico de los Marineros Peninsulares (1985-1989), així com dels projectes de recerca europeus Atlas Linguistique Roman (Grenoble) i Atlas Linguistique des Cotes de l'Arc Nord-occidental de la Méditérranée (Monaco-Nice). Ha rebut el 'Premi Sanchis Guarner' a la Unitat de la Llengua (1986), el 'Josep M. Llompart' de l'Obra Cultural Balear (1997) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1997). Col·legues i amics li han dedicat una Miscel·lània amb motiu del seu seixanta-cinquè aniversari (2 vols., Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997 i 1998).
