Antoni Llull Martí (Manacor, 1935) és un lingüista
que compta amb una curiositat intel·lectual insadollable
i amb els millors atributs que pot tenir un
membre del seu gremi: discret, estudiós, perseverant,
sensible, tenaç, treballador... lector voraç
i, sobretot, enamorat de la llengua.
I això que les activitats professionals a què es va
dedicar no tenien res a veure, en principi, amb
l’obra que ha construït: gràcies als seus coneixements
d’anglès i francès començà a treballar
en el handling d’avions a l’aeroport de Palma i,
simultàniament, a l’oficina d’una empresa comercial
dedicada a la venda de joieria, bijuteria i articles
de regal, en què atenia la correspondència
amb els clients estrangers.
En 1971 aprovà els exàmens per a professor de
català, als quals es presentà per lliure, i en 1979
aparegué la primera de les seves obres: Vocabularis
temàtics. Fa goig el nombre de títols que ha
publicat de llavors ençà. N’esmentem alguns: El
lèxic de mossèn Alcover (1987), Felicitacions
en 500 llengües (1992), Reflexions sobre la
saviesa dels proverbis (1994), Bruixat per la llengua (2001), Premsa i societat. Una visió a
través de la publicitat al primer diari de Mallorca (1808-1814) (2006), Diccionari d’expressions
lingüístiques recollides de les Rondaies Mallorquines d’En Jordi des Racó (2008), Prenint
el demble a les paraules (2009), Diccionari de noms de persona (2010).